Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia, diari de Castelar; dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz, d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals. Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis; retuda la plaça, es refugià a França. Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico.