i Bardaixí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bardaixí

genealogia geneal
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc (Ribagorça), que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.

El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella. Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12. La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores. La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de Bardaixí, que participà el 1412 en la preparació de l’assemblea de Casp, germà gran del jurista Berenguer de Bardaixí. Un dels seus descendents, Antoni de Bardaixí (?-1609), fou un procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Un fill seu, Cristòfor de Bardaixí i Servet, fou justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. El seu fill, Pere de Bardaixí i d’Ascon, fou procurador general de Ribagorça. Pere Cristòfor de Bardaixí i d’Arpaion (?0~1727), nebot de l’anterior, lluità per la causa borbònica durant la guerra de Successió. La línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó) fou iniciada per Joan de Bardaixí i Ram, fill gran de Berenguer, el jurista; s’extingí aviat i passà per matrimoni als Fernández de Heredia, comtes de Fuentes. La línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià), iniciada per Berenguer de Bardaixí i de Pinós, fill petit de Joan de Bardaixí i Ram —el seu rebesnet, Berenguer de Bardaixí i d’Alagó-Espés (Saragossa 1546-1615), fou bisbe d’Osca des del 1608—, s’extingí a mitjan segle XVIII i passà als Bermúdez de Castro, marquesos de Cañizar, que adoptaren el cognom Bardaixí. La línia dels senyors d’Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó) fou iniciada per Berenguer de Bardaixí i Ram, fill petit de Berenguer, el jurista. La línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons (Ribagorça) fou iniciada per Balasc de Bardaixí, segurament oncle de Berenguer, el jurista. Un dels seus descendents, Joan de Bardaixí (?-~1588), fou un dels capitosts del partit dels comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580. La línia dels senyors de Bellestar (Ribagorça) fou iniciada per Bernat de Bardaixí, oncle probablement de Berenguer, el jurista; descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara (?-~1586). Al final del segle XVIII aquesta branca s’uní amb la de Conques i la successió passà després als Sáenz de Tejada, barons de Benasc. La línia dels senyors d’Albesa (Noguera) fou iniciada per Antoni de Bardaixí (?-d 1434), fill de Bernat; fou algutzir i conseller reial, i defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell. La seva successió passà als Torquemada.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...