i Barlaam i Josafat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Barlaam i Josafat

literatura lit
Tema literari que exemplifica la intercomunicació cultural entre l’Orient i l’Occident.

Amb el títol de Salita Vistava existí una llegenda índia, escrita en sànscrist, que tractava de la vida del Buda; aquest, en un determinat episodi, feia quatre encontres (amb un vell, amb un malalt, amb un mort i amb un asceta) i en deduïa les corresponents conseqüències morals. La llegenda, a través d’unes traduccions georgianes, arribà a la literatura grega, i Eutimi n'escriví una versió vers l’any 1000. El protagonista és ara Josafat, fill del rei Abenner, que, educat en el luxe i el plaer, a través de tres encontres coneix la realitat de la sofrença i de la mort, i gràcies a les explicacions de l’asceta, personatge del darrer encontre, es converteix al cristianisme. El tema aconseguí repercussió a Itàlia, on Bernardo Pulci, al s XV, escriví un Barlaam e Giosafat de característiques semblants. A la literatura catalana trobà ressò en alguns texts de la Legenda Aurea , que recull una sèrie de vides de sants que, segons Joan Coromines, foren escrites al Rosselló. Hi ha també una versió occitana del tema, escrita a la regió d’Albi, en la qual és apreciable la influència de les doctrines càtares. La literatura francesa reprengué diverses vegades aquest tema, com és ara en un poema del trobador Guy de Cambrai (~1240). Dins la literatura castellana trobà extensió i plenitud amb el Libro de los Estados de l’infant Juan Manuel. La llegenda tingué d’altres ressonàncies dins la literatura castellana gràcies a les traduccions fetes per Juan de Arce Solórzano (1608) i per Baltasar de la Cruz (1692). Lope de Vega la desenvolupà en la comèdia Barlaán y Josafat (1618), i el tema és retrobat encara, en una certa manera, en La vida es sueño (La vida és somni) de Calderón de la Barca.

Col·laboració: 
GDP
Llegir més...