Fou ministre d’instrucció pública durant la República (1933) i membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). Escriví Fuentes para el estudio de la paidología (1917) i Influjo de la psicología en la pedagogía francesa (1921). Basà tota la pedagogia en el coneixement de l’evolució biològica de l’infant.