i Pere Barnils i Giol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Barnils i Giol

filologia filol
Filòleg i fonetista.
Centelles, Osona, 1882 — Barcelona, 1933

Estudià al seminari de Vic. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant (‘El dialecte d’Alacant’, 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou un dels principals col·laboradors, en la seva primera època, del “Butlletí de Dialectologia Catalana” (1913). El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg. El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’Institut, i el 1928 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes “Estudis Fonètics” (1917), “La Paraula” (1918) i “El Parlar” (1930). Publicà nombrosos estudis, especialment de fonètica, dialectologia, i l’obra Defectes del parlar (1930). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1926) escriví també els poemes Les Creus de Centelles (1913).

Col·laboració: 
RCM
Llegir més...