Emília Baró i Sanz

(Barcelona, 1882 — Barcelona, 2 de novembre de 1964)

Emília Baró i Sanz

© Fototeca.cat

Actriu.

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona. El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea. El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs.

El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A. Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques (1904-05). També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la Barcinógrafo.

Encarnà la Nuri de Terra baixa (1907, Fructuós Gelabert), la Mariana de Misterio de dolor (1914, A. Gual) i La Carducha de La gitanilla (1914, A. Gual). També formà part de les companyies teatrals d’Enric Giménez, de la Companyia Catalana de Vodevil de Josep Santpere (1914), i de la Gran Companyia Catalana (1918-32). El 1912 estrenà Nausica de Joan Maragall i el 1917 L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Es casà amb l’escriptor, pintor, actor i periodista Carles Capdevila.

Altres films

1914 El calvario de un héroe, A. Gual; Un drama de amor, A. Gual; Fridolín, A. Gual; Linito por el toreo, A. Gual; Los cabellos blancos, A. Gual.

Bibliografia

Romaguera, J.: Magí Murià, periodista i cineasta. “Memòries d’un exiliat, 1939-1948“. Pagès Editors, Lleida 2002.