Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles (1881, 1882 i 1884). La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya. Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari. Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador. Publicà, en castellà, diversos manuals destinats a l’ensenyament, novel·les de costums i alguna peça teatral, i en català, poesies, narracions, comèdies, drames i peces còmiques: El joc dels disbarats (1884), Lo general No Importa (1896), L’apotecari de Malgrat, Lo gec d’en Migranya, L’estació de la Granota (1897).
Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Polític, periodista i escriptor.