Participà en la revolució del 1848; fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior (1850) i d’afers estrangers (1851). Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc; es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal. Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder (1851), i es convertí en president del consell d’estat del nou règim (1852-63); més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes (1863-69).