i Pío Baroja y Nessi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pío Baroja y Nessi

Pío Baroja i Nessi
© Fototeca.cat
literatura lit
Novel·lista basc en llengua castellana pertanyent a l’anomenada Generació del 98.
Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872 — Madrid, 30 d’octubre de 1956

De família d’idees liberals, visqué en diferents ciutats de la península Ibèrica per causa de l’ofici del seu pare, enginyer de mines. Estudià medicina a València i a Madrid, on es doctorà. Al cap de dos anys d’exercir a Zestua (Cestona) abandonà definitivament la medicina i es traslladà a Madrid. Començà a col·laborar en periòdics i revistes radicals, entrà en relació amb els grups d’escriptors joves que formaren la Generació del 98 i publicà el seu primer llibre, les narracions de Vidas sombrías , l’any 1900. Tingué unes incursions frustrades al camp de la política com a lerrouxista. En esclatar la guerra civil de 1936-39, després d’un incident amb els carlins, es traslladà a França, on mantingué una actitud d’hostilitat envers tots dos grups contendents. El 1940 tornà a la península Ibèrica. L’obra de Baroja és molt extensa: als 75 volums de novel·les i narracions cal afegir els llibres d’assaigs, de teatre, de poesia i de biografies, i les seves memòries ( Desde la última vuelta del camino, 1944-49). Vint-i-dues de les seves novel·les constitueixen un grup homogeni, clarament diferenciat de la resta de la seva producció: són les Memorias de un hombre de acción (1913-35), on l’autor presenta, a partir de la vida aventurera d’un personatge històric, Eugenio de Aviraneta, una crònica novel·lada de la primera meitat del s. XIX. Baroja agrupà la major part de les altres novel·les en deu trilogies, poques de les quals presenten afinitats que en justifiquin l’agrupació: així, La lucha por la vida , formada per La busca (1904), Mala hierba (1904) i Aurora roja (1905), una de les seves obres de més qualitat, en la qual presenta els ambients de la briva i del proletariat madrileny del començament del s. XX; Tierra vasca , formada per La casa de Aizgorri (1900), El mayorazgo de Labraz (1903) i Zalacaín el aventurero (1909), que té com a base d’agrupació la geografia del País Basc; la tetralogia El mar, que narra la vida dels mariners bascs i voreja perillosament el fulletó, defecte present també en altres obres de Baroja; i la trilogia La vida fantástica, una de les més importants, que consta d' Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox (1901), Camino de perfección (1902), narració força independent de la resta per la seva temàtica, i Paradox rey (1906), novel·la dialogada. De la resta de la seva obra destaquen César o nada (1910), El árbol de la ciencia (1911) i La sensualidad pervertida (1920). L’obra de Baroja és un més dels intents de renovar la narrativa que apareixen a tot Europa a la fi del s. XIX i al principi del XX. Creà un tipus personal de novel·la d’una gran amenitat, en la qual donà la seva visió filosòfica del món i de la vida a partir dels personatges i de la narració de llurs peripècies, combinat tot amb els comentaris de l’autor. Sota la seva aparent superficialitat, Baroja és un escriptor ideològic, però d’escassa formació i de poc rigor; les seves idees provenen sobretot dels sentiments i de l’estat d’ànim.

Col·laboració: 
SBe
Llegir més...