S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats. Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra (1900-06) i de Lleó (1903-07), i del d’Astúries del 718 al 910 (1919-21). En col·laboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat. Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona. Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium. El 1925, per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i subvencionat per la Fundació Rabell i Cibils, publicà dues redaccions llatines dels Gesta ensems amb Jaume Massó i Torrents, que en publicà la versió catalana.