i Jean-Louis Barrault | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean-Louis Barrault

teatre teat
Director escènic i actor francès.
Le Vésinet, Illa de França, 1910 — París, 22 de gener de 1994

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère, inspirat en William Faulkner. El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud. Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968. Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre. Col·laborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc. Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès (1947) de la novel·la de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais. Publicà Réflexions sur le théâtre (1949) i Nouvelles réflexions sur le théâtre (1959). Entre les seves interpretacions cinematogràfiques més notables cal destacar les que féu a Hélène (1936), a Mademoiselle Docteur (1937), a Les enfants du paradis (1942) i a La Ronde (1950). El 1972 obrí un teatre a l’antiga estació d’Orsay i hi creà una sèrie d’espectacles entre els quals una adaptació teatral d'Així parlava Zaratustra (1974). El 1972 publicà les seves memòries: Souvenirs pour demain.

Llegir més...