Estudià al conservatori de Perpinyà. De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat. Des de la publicació del disc Canta Perpinyà (1963), poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà, interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva col·laboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol. Vinculat a la Nova Cançó, hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu. També fou invitat a les televisions francesa i catalana.
El seu repertori, molt extens, inclou poemes d’autors catalans i textos propis, comèdia musical, cançó infantil i tradicional, i peces simfòniques. Entre els seus discs cal destacar El xiprer verd (1979), Si te'n vas (1984), Amb la força de l’amor (1990), Angelets de la terra (1993), Els reis de Mallorca (1993), Jordi Barre a l’Espai (1995), Tots els records (1998), Infants de l’univers (2000) i Jordi Barre Live (2005).
El 1982 rebé el Disc d’Or. Altres guardons concedits foren la Creu de Sant Jordi (1992) i l’Orde Nacional del Mèrit francès (1992), i els premis Altaveu (1993) i Joan Blanca a favor de la defensa del català (1999).