i Pere Barrera i Volar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Barrera i Volar

biologia biol i medicina med
Metge i naturalista.
Perpinyà, 1690 — Perpinyà, 1755

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena (1722-25). Instal·lat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París (1725), catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà (1727), metge de l’hospital militar d’aquesta vila (1728), rector de la Universitat (1737 i 1755) i protometge del Rosselló (1753). A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin (1740), s’interessà per una gran diversitat de temes, com ara l’antropologia: Dissertation sur la cause physique de la couleur des nègres, de la qualité de ses cheveux et de la génération de l’une et de l’autre (1741), l’ornitologia: Ornithologiae specimen novum, sive series avium in Ruscinone, Pyrenaeis montibus, atque in Gallia aequinoxiali observatarum (1745), la paleontologia: Observations sur l’origine et la formation des pierres figurées (1746), la botànica —és autor d’una Topographia botanica ruscinonensis, l’estudi florístic més antic que es conserva dels Països Catalans i on hom indica els noms prelinneans i sovint els catalans i els francesos de les plantes trobades— i la història natural en general: Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, ou dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’île de Cayenne et à la Guyanne (1741). Publicà també Observations anatomiques tirées de l’ouverture des cadavres propres à découvrir la cause des maladies et leurs remèdes (1751).

Col·laboració: 
JMC
Llegir més...