i Maurice Barrès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maurice Barrès

literatura lit, ciències polítiques polít i història hist
Escriptor i polític francès.
Charmes, Lorena, 1862 — Neuilly-sur-Seine, Illa de França, 1923

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre”. Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novel·lesca Culte du moi: Sous l’oeil des Barbares (1888), Un homme libre (1889) i Le jardin de Bérénice (1891). Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental (en contra del nacionalisme positivista de Maurras), del qual esdevingué un dels exponents més característics. Fou elegit diputat boulangista de Nancy el 1889, i des del 1906 ho fou per les dretes de París. Antisemita (com ho demostren la seva postura davant el cas Dreyfus i diverses manifestacions públiques) i antigermanista (defensà el retorn a França d’Alsàcia i Lorena),publicà la trilogia Le Roman de l’énergie nationale (Les déracinés, 1897; L’appel au soldat, 1900; Leurs figures, 1902) i dues novel·les en pro de la resistència a Alemanya: Au service de l’Allemagne (1905) i Colette Baudoche (1909). Al culte de la tradició patriòtica afegí el de la tradició religiosa. A aquesta voluntat respon la novel·la La colline inspirée (1913). És autor també de reportatges periodístics, com els aplegats a L’âme française et la guerre (1915-20), d’assaigs, com La grande pitié des Églises de France (1914), de llibres de viatges, com Greco ou le secret de Tolède (1912), i de l’extens dietari Mes cahiers (1930-56).

Col·laboració: 
PeV / LlF
Llegir més...