Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director. Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metal·laris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics. Morí assassinat el 8 de gener de 1918. Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya; les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona amb la finalitat de pertorbar les activitats dels industrials catalans que treballaven per als aliats.