Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació (insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc.) foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras (1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39), que proposà l’obertura de dues grans vies; el de Pere Garcia i Fària (1893), destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme; i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil. El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran part del seu caràcter marginal. Els tres primers decennis del segle XX hom donava el nom de Barri Xinès al carrer de l’Arc del Teatre i als carrerons adjacents. Sembla que el nom fou llançat pel periodista Francesc Madrid en el seu llibre Sangre en Atarazanas, publicat cap al 1926. Ja aleshores era un conjunt molt dens de bars, cafès, cabarets, tablados flamencs i prostíbuls. El freqüentaven noctàmbuls, delinqüents, marginats i literats. Els literats estrangers, sobretot els escriptors francesos —Francis Carco, Pierre Mac Orlan, Paul Morand, Henry de Montherlant, Joseph Kessel—, li donaren un renom internacional amb llurs llibres i reportatges.