Es doctorà a Madrid (1901), ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia (1902) i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona (1911). Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915. És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954).