Fou campió de Catalunya (1952, 1955), i entre el 1946 i el 1955 participà en cinc eliminatòries de la Copa Davis. Es proclamà campió d’Espanya de dobles vuit vegades entre el 1942 i el 1952 (formant parella amb Lluís Carles, 1942-43; Pere Castellà, 1945; Pere Massip, 1946-49, i Emili Martínez, 1952) i jugà dues vegades a Roland Garros i vuit a Wimbledon. El 1958 es retirà. Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis (1963-79). Fou membre de la federació espanyola, membre del comitè de tennis masculí de la federació europea i un dels socis fundadors de l’International Club de Tennis Lawn d’Espanya. Gran estudiós del tennis, escrigué el llibre Técnica (1951). Fou un destacat col·leccionista d’objectes relacionats amb el món del tennis i disposava d’una de les col·leccions de raquetes més importants del món.