i Mustafà Barzani | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mustafà Barzani

Forma àrab deMusṭafà Bārzānī
ciències militars mil i ciències polítiques polít
Militar i polític kurd.
Barzan, Iraq, 14 de març de 1902 — Georgetown, Washington DC, 1 de març de 1979

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos. El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), fugí a l’URSS (1946), d'on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem. Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià. Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’incompliment per part del govern de Bagdad feu que Barzani continués dirigint la lluita. La reconciliació entre l’Iran i l’Iraq el 1975 comportà que el govern iranià no ajudés militarment els kurds i Barzani s’exilià a l’Iran i, després, als EUA.

El seu fill Massud Barzani (Mahabad, Kurdistan iranià, 16 d’agost de 1946), visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare. El 1961 s’uni als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq. Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad. Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK (1979), i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq. Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī, líder del Partit del Kurdistan Unit (PKU) donà lloc a una guerra entre ambdós (1994-98) que acabà amb reconciliació.

Després de l’enderrocament de la dictadura de Saddam Ḥusayn (2003), fou elegit membre del Consell de Govern de l’Iraq, l’òrgan que havia de preparar la transició cap a un nou sistema polític. Elegit diputat en les primeres eleccions democràtiques al Parlament iraquià (2005), aquest mateix any fou elegit president del govern regional del Kurdistan, al nord de l’Iraq. Reelegit el 2009, el Parlament kurd estengué el seu mandat el 2013. Partidari decidit de la independència del Kurdistan, el 2014 anuncià que Kirkuk, ciutat estratègica en l’extracció petroliera, formava part del Kurdistan. L’anunci propicià una ofensiva de l’exèrcit iraquià i la suspensió de les eleccions. El juny del 2017 anuncià la celebració d’un referèndum d’autodeterminació el 25 de setembre, en el qual guanyà àmpliament (93% segons fonts del govern kurd) l’opció favorable a la creació d’un Estat kurd al nord de l’Iraq. El referèndum comportà una ofensiva de l’exercit iraquià, que s’emparà de punts estratègics del territori autònom. El 29 d'octubre Barzani anuncià la dimissió.

Llegir més...