El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos. El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), fugí a l’URSS (1946), d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem. Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià. Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’incompliment per part del govern de Bagdad feu que Barzani continués dirigint la lluita. La reconciliació entre l’Iran i l’Iraq el 1975 comportà que el govern iranià no ajudés militarment els kurds i Barzani s’exilià a l’Iran i, després, als EUA. És fill seu Massud Barzan.