Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J. Graves, per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves.
Clínicament, cursa amb goll difús, exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames (mixedema pretibial).
Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal. Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys. Hom confirma el diagnòstic amb la mesura dels nivells sanguinis d’hormones tiroidals.