i Basilea | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Basilea

Nom alemany deBasel (de)
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
Població: 
164.516 h
[est. 2012]

La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses. Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics (CIBA, Sandoz, Geigy, etc) i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques. Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu: hi són representades les grans firmes industrials europees. La situació fronterera, d’altra banda, ha contribuït al seu desenvolupament. Comparteix el seu aeroport internacional amb Mülhausen (Alsàcia). Centre d’ensenyament superior: Universitat de Basilea, fundada el 1460. Seu de les famoses Bibelgesellschaft (1804) i Evangelische Missionsgesellschaft (1815). Entre els monuments sobresurten: la catedral —edificada al s XI en estil romànic, i refeta al s XIV en gòtic, que guarda la tomba d’Erasme de Rotterdam—, el Spalentor (s XV) i la casa de la ciutat (1513). Hi ha nombrosos museus, entre els quals destaca el Kunstmuseum, que guarda importants pintures de Konrad Witz, Hans Holbein el Jove, Matthias Grünewald, Hans Baldung, Arnold Böcklin, etc.

Fortificada per Valentinià el 374, al s VII era seu d’un bisbat; fou devastada pels hongaresos (917) i el bisbe esdevingué senyor de la ciutat. De primer la burgesia mantingué una lluita permanent contra el bisbe, i més tard contra els Habsburg, fins a aconseguir l’autonomia (1450). Sota el poder oligàrquic de les corporacions aprofità la seva situació privilegiada al camí entre Itàlia i Flandes, assolí una gran esplendor econòmica i cultural i fou centre d’acció de molts humanistes (Reuchlin, Brant, Erasme, els Amerbach). El 1501 entrà a la Confederació Helvètica, i el 1529 adoptà la Reforma. El 1831 esclatà la lluita entre la ciutat i els pagesos del cantó, que reclamaven la plenitud de drets polítics, la qual acabà amb l’escissió entre la ciutat i el seu territori per a formar dos semicantons separats, el de Basilea-Ciutat i el de Basilea-Camp. Al s XIX el port sobre el Rin i el nus ferroviari establert a la ciutat permeteren el desenvolupament industrial. El 1875 la nova constitució donà a la ciutat un règim liberal que les legislacions posteriors (1890, 1891, 1905) confirmaren. La seva tradició cultural, científica i religiosa ha fet de Basilea un centre liberal i obert, seu d’associacions internacionals i de nombrosos congressos, entre els quals destaquen el congrés d’anatomia (1895) que donà lloc a la nomenclatura anatòmica dita de Basilea, el primer congrés sionista (1897), convocat per Theodor Herzl, on nasqué el sionisme amb el programa de Basilea, i el congrés extraordinari de la Segona Internacional (novembre del 1912), que es reuní amb motiu de la primera guerra balcànica i ratificà l’oposició a la guerra.

Col·laboració: 
MVM / GaF
Llegir més...