Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana. La seva vida és poc coneguda: hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III. L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat (Museu de Vic), i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes; no obstant això, l’atribució a Ferrer Bassa és discutible.
Allò que dóna la mesura del talent de Ferrer Bassa és la decoració mural, pintada a l’oli, de la capella de Sant Miquel, al claustre del monestir de Pedralbes de Barcelona (contractada l’any 1343 i començada el 1346), on hi ha representades escenes de la Passió de Crist i dels goigs de la Mare de Déu, juntament amb figures de sants que confirmen les influències rebudes per l’artista, per tal com dos noms hi són escrits en italià. Hom sap que l’any 1348 contractà noves obres per a Pedralbes (de les quals no resten vestigis segurs) amb el seu fill Arnau Bassa, que continuà al capdavant del seu obrador, probablement amb Ramon Destorrents.