i Giorgio Bassani | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giorgio Bassani

literatura lit i poètica poètica
Narrador i poeta italià d’origen jueu.
Bolonya, 4 de març de 1916 — Roma, 13 d’abril de 2000

Col·laborador de revistes literàries com ara Letteratura (1938), Botteghe Oscure, que dirigí en 1948-60, i Paragone, participà en la resistència contra el feixisme. Tot i haver publicat una notable obra poètica de factura directa, senzilla i equilibrada, que sobretot vol comunicar l’experiència personal (Storie di poveri amanti, 1946; Te lucis ante, 1947, i Un'altra libertà, 1952, reunides el 1960 en el volum L’alba ai vetri, a la qual seguirien Epitaffio, 1974, i Il gran segreto, 1978), el nucli de la seva obra és constituït per la narrativa; hi presenta la comunitat hebrea de Ferrara com un microcosmos en el qual irromp amb violència l’antisemitisme, tema reelaborat constantment en novel·les i contes: Cinque storie ferraresi (1956, premi Strega), Gli occhiali d’oro (1958), Il giardino dei Finzi-Contini (1962, versió cinematogràfica de Vittorio de Sica, 1971), Dietro la porta (1964), L’airone (1968), i L’odore del fieno (1972). Bassani escriví també assaigs literaris ( Le parole preparate, 1966; Di là del cuore, 1984). Contribuí decisivament a donar a conèixer la novel·la Il Gattopardo, de T. di Lampedusa.

Llegir més...