El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont. És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs. Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga. D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al s IX. El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa. Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els nuclis de de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous (on hi ha l’antic monestir de Sant Llorenç del Mont) i Llorona, centre de fet de l’antic municipi (bé que oficialment la capitalitat residia a Bassegoda) i on hi havia l’antiga església parroquial de Sant Miquel. Eren també part de l’antic municipi l’església del Principi, l’església de Sant Joan de Bossols i el santuari dels Corbs. Annexat al municipi d’Albanyà, el 1988 aquesta absorció en determinà la incorporació (1988) a l’Alt Empordà en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.