Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. És autor de Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Tratamiento eléctrico de los terrenos (1950), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Nuevo glosario (1976) i altres monografies. Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada; fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi.