Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres. Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal. Deixà publicacions sobre la marina del Masnou (Maresme), d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília.
Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona (1912) i en altres certàmens de caràcter local (1911, 1918). A la col·lecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes. Les seves obres més destacades són Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976). També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’altres.