Vida i obra
Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Musté i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó. Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l’any 1956 i el 1966 fou elegit president de l’Associació d’Amics de Gaudí. Titular de la càtedra d’història de l’arquitectura (càtedra Gaudí) de l’Escola de Barcelona des del 1968, posteriorment fou nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins a jubilar-se l’any 2000, que en fou designat conservador vitalici i el 2010 director honorari.
Es dedicà molt especialment a l’estudi i a la difusió de l’obra de Gaudí. Publicà prop d’una trentena de llibres, la majoria dels quals sobre la vida i l’obra d’aquest arquitecte: Los proyectos de Gaudí para las religiosas de Jesús María (1969), Guia de Gaudí (1970 i 1988), Gaudí (1971), 50 Years of Gaudí (1977), Antoni Gaudí i Cornet (1978), La Pedrera de Gaudí (1980), L’Arquitectura de Gaudí (1982, en col·laboració amb G.R. Collins), The Designs and drawings of A. Gaudí (1983, amb G.R. Collins), Gaudí, arquitecte de futur (1984), El gran Gaudí (1989), Antoni Gaudí (1992), L’Estudi de Gaudí (1996), La Cátedra de Gaudí. Estudio analítico de su obra (1999), Antonio Gaudí. Master Architect (2000) i Gaudí o espai, llum i equilibri (2002), a més d’editar les obres completes de Gaudí (en japonès, 1978 i 1985).
Arquitecte de la catedral de Barcelona, intervingué en la restauració de diversos conjunts monumentals tan gaudinians com altres del segle XIX i del començament del XX —Casa Batlló, parc Güell, Casa Calvet o la cripta de la Colònia Güell, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu— i fins i tot medievals —a més de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, monestir de Poblet, monestir de Pedralbes—.
Com a historiador de l’art, ha escrit obres de caràcter general: Los maestros de obras de Barcelona (1972), El Círculo del Liceo (1973), La catedral de Barcelona. Su restauración 1968-1972 (1973), Santa María de la Mar (1976), Historia de la arquitectura (1976 i 1984), La cerámica popular de la arquitectura gótica (1978), Lluís Domènech i Montaner (1980), Història de la restauració de Poblet (1983), La Casa de la Llotja de Mar: estudi històric, crític i descriptiu (1986), Modernisme a Catalunya: arquitectura (1988), Jujol (1990) i Els treballs i les hores a la Catedral de Barcelona (1995).
Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1972), de la qual fou president del 1990 al 1998, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ingressà el 1977 amb el discurs “Bóvedas medievales a la Romana”. Fou, a més, membre honorífic de l’American Institute de Washington (1994) de The Hispanic Society of America de Nova York (1994) i membre corresponent de les acadèmies de San Fernando de Madrid i Santa Isabel de Sevilla, entre altres, i rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Govern espanyol (1997).
Bibliografia
- Bayona, E.: Primera bibliografia de Joan Bassegoda i Nonell, Càtedra Gaudí, Barcelona 1993.
- Fontbona, F.: “Joan Bassegoda”, Butlletí de la RABASJ, Barcelona 2001.