i Bassella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bassella

Sumari de l’article

Nom antic deCastellnou de Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Urgell.
Població: 
252 h
[2009]
Extensió: 
70 km2

Situació i presentació

És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès. Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda (S), Tiurana i la Baronia de Rialb (W) de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera (E) i Odèn (N) del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell.

El terme s’estén a banda i banda del Segre (sector del pantà de Rialb), des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia. La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada, que desguassa al Segre prop del poble de Bassella. Així, neixen sota la serra d’Oliana (els Tambors de Rof, 972 m) la rasa de la Codina i la de Tapioles, i els barrancs de Canalots, de Serenyana i dels Picons, que formen el Baell o barranc de Coscollola; tots aquests rierols desguassen a la Ribera Salada per la dreta dins el terme de Bassella. A l’esquerra, sota mateix de la Ribera Salada, aboca les seves aigües al Segre el barranc de Passarella o torrent de Riudalbars, alimentat en gran part per diversos torrents que drenen els vessants septentrionals de la serra de Cavallol. Més aigua avall encara desguassa al Segre la ribera de Madrona. La part de la dreta del Segre comprèn diversos torrents menors, com les rases de la Pastera, de la Canal (alimentada pel torrent de Sant Marc) i de Campabadal, que baixen de la serra de Sant Marc.

El municipi de Bassella ha estat un dels més afectats per la construcció del pantà de Rialb. No solament el regadiu sinó també el cap de municipi, el poble de Bassella, i els d’Aguilar i Castellnou de Bassella, a més de diversos masos, com Peret, Campabadal, Cal Guerxo o Cal Perotillo, han quedat total o parcialment sota les aigües. El terme comprèn també els pobles d’Ogern, la Clua d’Aguilar, Altés, Guardiola de Segre, les caseries de Mirambell i Serenyana, l’enclavament de Sant Mer, l’antiga parròquia de la Salsa i nombrosos masos com el de la Portella, el Masucó, la Codina, Argelagoses, el Puit i Vilaplana, entre altres.

El principal eix de comunicacions del municipi és la carretera comarcal C-1 4, de Lleida a la Seu d’Urgell, paral·lela al Segre per l’esquerra; el pantà obligà a modificar i millorar el seu traçat, i a traslladar l’antic dolmen dit la Roca dels Moros, o bé popularment la Tomba del Moro, a una àrea de descans d’aquesta carretera. L’altre eix destacable és la carretera comarcal C-26 de Bassella a Solsona, que passa prop d’Altés i per Ogern. La resta de llocs del terme queden comunicats principalment per camins i pistes forestals.

La població i l'economia

Segons el fogatjament del 1553, a Castellnou de Bassella hi havia 10 focs; el mateix any n'hi havia 8 a Aguilar i la Clua, 13 a Altés, entre Guardiola i Mirambell en sumaven 10 i Ogern en tenia 15. El cens del 1787 en general evidencia una progressió; segons aquest darrer hi havia 129 h a Castellnou de Bassella, 59 h entre Aguilar i la Clua, 16 h a Altés, 41 h a Guardiola i Mirambell i 81 h a Ogern. La progressió demogràfica, però, no va ser homogènia a tots els nuclis; algun era recessiu. En conjunt, la població augmentà fins el 1860 (1 012 h) i des d’aleshores fins als anys trenta del segle XX disminuí progressivament (815 h el 1900, 737 h el 1930). Els censos del 1940 i el 1950 eren un xic més alts (784 i 775 h), i els posteriors mostraven una pèrdua progressiva de població (617 h el 1960, 505 h el 1970, 400 h el 1981, 367 h el 1991 i 343 h el 1996), a més d’una clara tendència a l’envelliment. La construcció del pantà de Rialb, que va iniciar el seu embassament d’aigua el 1999, va provocar un major despoblament. Els habitants dels pobles afectats es van anar dispersant principalment per municipis veïns (Oliana, Ponts, Solsona).

L’economia es basava des d’antic en l’agricultura i la ramaderia, però el cens agrari del 1989 evidenciava una disminució tant del nombre d’explotacions agràries com del cens ramader. Força mecanitzat, en el camp predominava tradicionalment el secà sobre el regadiu, però l’ús del reg per aspersió va invertir la tendència. Els principals conreus al secà són els cereals i el farratge. Al regadiu, la primacia correspon al conreu de les patates i el blat de moro. A l’horta es planta farratge per al bestiar boví i fesols.

La ramaderia es basa principalment en la cria en granges de bestiar porcí i en el bestiar oví, que aprofita les herbes de boscs i rostolls. Tot i que no tan important, la cria de bestiar boví s’ha incrementat i es dedica especialment a les vaques de llet. Complementen la ramaderia el bestiar cabrú, la cria de conills i les granges d’aviram.

La indústria se centra en el ram de la construcció, a Ogern. D’altra banda, un cert desenvolupament del turisme rural ha motivat la instal·lació a Bassella d’una empresa dedicada als esports d’aventura. La possibilitat d’allotjament es concentra bàsicament a Ogern. Hi ha un càmping.

Cap poble celebra mercat setmanal, per la qual cosa els seus habitants tradicionalment han anat a mercat a Solsona i, secundàriament, a Ponts, a la Seu d’Urgell o a Oliana.

El poble de Bassella

El poble de Bassella, dit també el Pont de Bassella, és situat a 425 m d’altitud, vora el Segre, al punt on conflueix per l’esquerra la Ribera Salada. Per passar el Segre hi havia un pont penjant de fusta amb tirants metàl·lics. El 2001 encara hi havia 20 h, però s’ha anat despoblant. Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble.

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic. L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle XVII, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.

L’any 2002 es va obrir el Museu de la Moto de Bassella, amb més de 100 peces de diversos estils i èpoques.

Els dies festius més destacats de Bassella han estat tradicionalment la festa major del poble, a l’agost i la festa petita del Roser, pel maig.

Altres indrets del terme

Aguilar de Bassella

Davant per davant de Bassella, però a la dreta del Segre, hi havia el poble d’Aguilar de Bassella, que el 2001 tenia 21 h. Afectat per la construcció del pantà de Rialb, actualment tan sols hi queda alguna casa. És situat a la plana, als peus de l’antic castell d’Aguilar de Bassella, dit popularment la torre dels Moros. Bastit sobre una eminència rocosa, a 579 m d’altitud, domina un ampli horitzó. En resten diversos murs, dels quals es destaca una torre circular, romànica, aparellada amb carreus rogencs de la contrada. L’església de Sant Serni del castell, romànica, té la volta esfondrada. El castell és documentat el 1043; el 1085 Isarn Guitard pel seu testament deixà el castell als seus germans, Ramon i Arnau, i ordenà que un cop morts passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà. A mitjan segle XVII era baronessa d’Aguilar de Bassella Maria de Biure i de Cardona, casada amb Josep de Margarit i de Biure, militar que, en la guerra dels Segadors, combaté Felip IV de Castella; la baronia passà als seus descendents i posteriorment, per enllaç matrimonial, a Pere Francesc de Bou, d’una família establerta a França. Al poble, hom bastí una nova església parroquial, també dedicada a sant Serni, de la qual depenia la de la Clua.

El terme parroquial comprèn diverses masies, com Casanova, Gironella, Andorranet, els Masos, Cosconera, Comelles, el Vilar, i Campadabal, algunes en ruïnes.

La festa major se celebra el tercer diumenge de maig. El diumenge pròxim al 29 de novembre, per la festa de sant Serni, patró del poble, es repartien panets beneïts en sortir de missa.

Castellnou de Bassella

Vora un meandre a l’esquerra del Segre hi havia el poble de Castellnou de Bassella, a 408 m, on encara vivien 7 h el 2001, però vers el 1999 ja s’havien ensorrat cases per poder construir l’embassament del pantà de Rialb. De l’església parroquial, dedicada a sant Simeó, en depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell. Castellnou fou de la senyoria del bisbe d’Urgell. Al segle XIX formà municipi amb Bassella i la Clua d’Aguilar. En la reordenació municipal posterior, Castellnou de Bassella donà nom al municipi. Prop de Castellnou, a Can Pany (antigament anomenat Andre), hi ha les ruïnes d’una antiga capella preromànica, de la qual es conserven l’arc triomfal de ferradura i la fonamentació de l’absis, quadrat; les parets de la nau havien estat reforçades per arcades laterals a la fi del segle XII. Unes excavacions van permetre la descoberta d’una necròpoli medieval a Castellnou. Alguns dels antics masos, com Cal Perotillo, resten negats sota les aigües del pantà. Vora aquest mas es trobava un dolmen que ha estat traslladat prop de Mirambell.

La Clua d'Aguilar

Davant Castellnou de Bassella, a l’altra banda del Segre, i a l’interior del meandre, hi ha el poble de la Clua d’Aguilar, amb 20 h el 2001, a 465 m, bastit damunt el rocam. El pantà nega els camps de conreu vora el Segre, prop de la Clua.

L’església d’Aguilar és al cim. Dedicada a sant Sebastià, és romànica, construïda amb un bell aparellat del segle XII. Al seu costat, en la tanca del cementiri hi ha, reaprofitades en el paredat, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars. La parròquia de la Clua d’Aguilar és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El 1091 el castell de la Clua, la sagrera i la meitat de l’església van ser donats per Arnau Bonfill a Santa Maria de la Seu. Ben a prop del poble hi ha la capella romànica de Sant Martí de la Clua, d’una nau, amb la volta cintrada amb canyes i una finestra cruciforme a ponent. El poble celebra la festa major el tercer diumenge d’octubre, la festa de sant Sebastià pel gener i el tradicional aplec de la Mare de Déu de Castell-llebre (Peramola) pel maig.

Guardiola de Segre i Mirambell

A l’esquerra del Segre, a la part meridional del terme, hi ha els llogarets de Guardiola i Mirambell. El poble de Guardiola de Segre, només amb 21 h el 2001, es dreça a 682 m d’altitud, al vessant de tramuntana de la serra del Pubill. L’església de Santa Fe és capçada per un absis romànic del segle XII, edificat sobre la roca. El llogaret de Mirambell, amb 23 h el 2001, és situat dins el terme parroquial de Guardiola.

Més al S encara hi ha el mas i antiga caseria de la Portella, a 663 m, al vessant de ponent de la serra del Pubill.

Ogern, La Salsa i Serenyana

A la vora dreta de la Ribera Salada, aigua amunt de Bassella, hi ha el poble d’Ogern, el més poblat del municipi, que tenia 119 h el 2001. Situat vora la carretera de Solsona a Bassella, és a 489 m d’altitud. Moltes cases són de pedra, amb teulades de dues aigües. L’església és dedicada a sant Serni. Per a travessar la Ribera Salada hi havia un pont magnífic de quatre arcades, de les quals només es conserven dues. Possiblement de tradició romànica, aquest pont enllaçava la part d’Ogern i Oliana amb Madrona i tenia molta importància per a la comarca, ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret. Serra i Vilaró esmenta que l’any 1259 el rei Jaume I sojornà a Ogern durant alguns dies al mes de juliol. A 100 m del nucli d’Ogern i aprofitant l’aigua de la Ribera Salada, s’ha creat una infraestructura lúdica que consisteix en 2 basses artificials. Hom celebra la festa major el quart diumenge de setembre i la festa de Sant Serni, el patró, el diumenge pròxim al 29 de novembre, amb missa i repartiment de panets beneïts. El primer diumenge de maig se celebra la festa del Roser.

Vora el vell camí d’Ogern a Oliana hi ha l’antic lloc de la Salsa, amb l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), que ha sofert diferents fases de restauració. El castell de la Salsa és esmentat el 1025; l’església fou donada pel bisbe d’Urgell a Santa Maria de Solsona (1133). Posteriorment, Ogern i la Salsa formaren la baronia d’Ogern, que el 1559 era de Joan de Josa i de Cardona i el 1831 dels Teixidor. El 1025 s’esmenta també el lloc de Serenyana o Serinyana, que és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana. El 2005 hi vivia 1 persona. Fou també dels Josa. L’església de Sant Miquel de Serenyana és d’origen romànic.

Altés, Santa Magdalena de Can Cerdà i Sant Mer

A la vora esquerra de la Ribera Salada, a l’edat mitjana anomenada riu d’Altés, es dreça el poble d’Altés, amb 40 h el 1996, de poblament principalment disseminat. L’actual església parroquial de Sant Pere d’Altés fou bastida el 1828; consta d’una nau, força elevada, i tres altars. Ja el 1118 l’antiga església de Sant Pere del castell d’Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona. El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. A mitjan segle XIII pervingué als Josa. El 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. El 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní. Es conserven encara el nom d’alguns antics masos, com els de Riudalbars, Can Costa, el Puit, Casanova del Puit, Montconill i Gavernet.

Al SE d’Altés, a l’esquerra de la Ribera Salada, vora el límit de llevant del municipi, hi ha la capella romànica (segle XII) de Santa Magdalena de Can Cerdà, prop del mas de Can Cerdà. Al vessant meridional de la serra de Cavallol, i ja en terres del Solsonès, al municipi de Pinell de Solsonès, hom troba l’enclavament de Sant Mer, centrat en la casa del mateix nom, on vivia una família (5 h el 1996).

Col·laboració: 
FGS
Llegir més...