Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria. El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància. La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes: la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns quilòmetres, al nord. Centre d’ensenyament superior: Universitat de Bàssora. La ciutat és unida a Bagdad per ferrocarril i constitueix un entroncament de carreteres. Té aeroport. Fundada com a plaça militar pel califa ‘Umar (638), es transformà poc temps després en un important centre comercial i cultural. Durant els ss VIII i IX fou la seu d’una important escola filològica integrada per notables gramàtics (Sībawayh, al-Aṣma'ī, ibn Durayd) i d’un centre teològic de filiació mutazilita que donà, entre altres, les figures de Ḥasan al-Baṣrī i d’al-Aš'arn. A la fi del s IX, però, l’escissió del califat abbàssida en provocà la decadència. Ambicionada constantment per Pèrsia i Turquia, la ciutat estigué alternativament en poder d’aquestes dues potències, fins que l’any 1779 passà als otomans. Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per tropes britàniques i convertida en base per a la conquesta de la Mesopotàmia. Fou molt destruïda durant la guerra contra l’Iran (1980-88). És també el centre dels xiïtes iraquians, que el 1991, després de la guerra del Golf Pèrsic (1990), hi protagonitzaren una important revolta contra el règim de S. Ḥusayn. Conquerida el 2003 per les tropes angloamericanes, des de Bàssora es desplegà l’ofensiva angloamericana que enderrocà S. Ḥusayn.