i Joan Bastardas i Parera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Bastardas i Parera

lingüística ling i filologia filol
Llatinista i romanista, fill d’Albert Bastardas i Sampere.
Barcelona, 1919 — Barcelona, 31 de gener de 2009

Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic. Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (1960-85),col·laborador de l'Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval (1953). Edità els Usatges de Barcelona (1984). Membre de l’IEC (1972), del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1977), fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere (1995), Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1997; premi Manuel Sanchis Guarner 1996 i premi d’assaig de la Institució de les Lletres Catalanes 1997) i el recull d’articles Els camins del mar i altres estudis de llengua i literatura catalana (1998). El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi i el 1997 la medalla de l’IEC.

Llegir més...