Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident. Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers. Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir obrer i l’assegurança de maternitat. Fou president de la secció de legislació obrera del Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d’Aprenents, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Orfeó Català. La seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Abandonà tots els càrrecs l’any 1939.
Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Advocat i polític.