i Antoni de Bastero i Lledó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni de Bastero i Lledó

dret civil dr civ, filologia filol, filosofia filos, història hist i dret canònic dr can
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Barcelona, Barcelonès, aprox. 1675 — Girona, Gironès, 1737

Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals es dedicà a l’estudi dels cançoners provençals. Publicà (1724) el primer volum, únic aparegut, de La Crusca Provenzale —que conté un catàleg de poetes provençals, amb inclusió dels catalans—, una ortografia comparada del provençal i l’italià, i una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans. Deixà, a més, uns quaranta volums manuscrits (alguns, amb còpies d’obres de trobadors, quatre d’anomenats Zibaldoni , amb extrets d’escriptors catalans, castellans, francesos, llatins i italians), una gramàtica catalana, una Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català , en gran part editada per Josep M. de Casacuberta, i Història de la llengua catalana . El 1729 ingressà en l’acadèmia barcelonina que després fou anomenada de Bones Lletres.

Col·laboració: 
PBB
Llegir més...