Fill d’un polític del Partit Nacionalista Basc, la seva família s’exilià a França i a l’Argentina, on es formà i on desenvolupà les primeres activitats artístiques i també com a dibuixant publicitari. Quan tornà al País Basc (1952) li fou encomanada la decoració de la cripta d’Arantzazu (1954, acabada el 1982). El 1957 formà amb Jorge Oteiza, que l’influí decisivament en la seva dedicació a l’escultura, i amb Agustín Ibarrola l’Equipo 57, i el 1966 el grup Gaur amb Oteiza, Eduardo Chillida i altres artistes. Els anys 1963-73 treballà en el disseny industrial, d’interiors d’hotels i de mobles, i practicà també la fotografia. La seva obra, realitzada amb materials molt diversos, és arrelada en l’estètica tradicional basca. De les seves obres destaquen la Sèrie cosmogònica basca, formada per 18 escultures creades els anys setanta basades en la mitologia basca, l’escultura-arbre (1983) instal·lada a la sala de sessions del Parlament basc i El colom de la pau (1988), de 7 m d’alçada per 9 m d’ample a Sant Sebastià. Com a realitzador cinematogràfic, rodà els curts documentals Operación H (1963), Pelotari (1964) i Alquézar, retablo de pasión (1965), aquests dos conjuntament amb Fernando Larruquert, amb el qual codirigí també Ama Lur - Tierra Madre (1966). Els anys vuitanta fou dos anys conseller de Cultura del govern basc.