i Josep Maria Batista i Roca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
etnologia etnol, història hist i ciències polítiques polít
Historiador, etnòleg i polític.
Barcelona, 1895 — Barcelona, 1978

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917). Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia. Publicà un catàleg de les obres lul·lianes d’Oxford (1915-16), i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels exiliats catalans a Anglaterra i al sud de França durant el s XIX. Publicà també Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918). Fou un dels introductors de l' escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya. El mateix any publicà el Manual d’excursionisme, i fou un dels fundadors de la revista “Excursionisme”. El 14 d’abril de 1931 organitzà amb Pere M. Rossell i Vilar i amb Miquel A.Baltà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, i fou el creador (1930) de l’agrupació patriòtica Palestra .

A Anglaterra, on s’exilià el 1939, fou professor d’història al Trinity College de Cambridge, on escriví el capítol sobre la problemàtica hispànica a l’inici de l’edat moderna per a The New Cambridge Modern History. També a Anglaterra, promogué la formació d’una escola d’investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors de l' Anglo-Catalan Society . El 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres, i posteriorment fou el principal promotor del Consell Nacional Català . L’any 1976 tornà de l’exili. Contribuí a la coneixença del problema català en els àmbits internacionals i fou també un dels creadors i impulsors de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...