Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ǧābir al-Battānī

(Battān, aprox. 858 — Samārrā, 929)

Astrònom i matemàtic àrab, conegut a Occident per Albategnius.

Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates. Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic. Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest. En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics. Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any tròpic, la qual serví per a reformes posteriors del calendari. Estudià el moviment del Sol i proclamà que el perigeu no era un punt immòbil respecte als equinoccis. Observà eclipsis de Sol i de Lluna i calculà la paral·laxi d’aquesta. Solucionà problemes de trigonometria i resolgué per primera vegada un triangle esfèric donats un angle i els dos costats adjacents. Influí en el jueu barceloní Abraham bar Ḥiyya. Entre les seves obres destaquen Šarh al-maqālāt al-arba’ li-Baṭlamyūs (‘Comentari de Tetrabiblon de Ptolemeu’) i Al-Zīǧ , tractat i taules astronòmiques.