i Miquel Bauçà i Rosselló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Bauçà i Rosselló

Miquel Bauçà i Rosselló
© Arxiu Serra d’Or / Foto Barceló
poètica poètica
Escriptor.
Felanitx, Mallorca, 7 de febrer de 1940 — Barcelona, desembre de 2004

Guanyà el premi Salvat-Papasseit 1961 amb el recull Una bella història (1962). Posteriorment publicà els reculls El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi V. Andrés Estellés), Cants jubilosos (1980), Les Mirsines (Colònia de vacances) (1983) i El crepuscle encén estels (1992), en tots els quals domina un estat d’agressiva desolació, sovint expressada amb procediments narratius. Del mateix to és la seva prosa, entre les quals les atípiques novel·les Carrer Marsala (1985, premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd de la crítica), L’estuari (1990 Premi Sant Joan i Premi de la Crítica Serra d’Or), i El vellard. L’escarcellera (1992). El 1998 publicà El canvi: des de l’Eixample (premis Crítica Serra d’Or 1999, i de la Crítica 1999), mena de diccionari d’aforismes, reflexions i expansions personals, al qual seguiren Els estats de connivència (2001) i el pòstum Rudiments de saviesa (2005). d’orientació similar.

Llegir més...