Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la col·lecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” (1915) i les revistes El Vers Valencià (1934) i Ribalta (1935). La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual. Escriví, també, una Història de l’art valencià (1957) i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), atac al valencianisme polític procatalanista. Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques molt personals. Com a escultor és autor d’obres de tema religiós. Fou professor a l’Acadèmia de Sant Carles. És pare del també escultor Ignasi Bayarri, Nassio.