i Beaujolais | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Beaujolais

País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.

Inclòs essencialment al departament del Roine. És una àrea muntanyosa (1 012 m alt. al Mont Saint-Rigaud), d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts: la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais. Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió. Els seus terrenys, cristal·lins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excel·lent per al conreu de la vinya (vi de Beaujolais). Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament, a la casa d’Albon Forez. El 1400 fou llegada a Lluís de Borbó. Sota el conestable de Borbó (1522) fou confiscada, donada a Lluïsa de Savoia, mare de Francesc I, i unida al domini reial. Posteriorment passà a Lluís de Borbó, duc de Montpensier (1560), i a Gastó d’Orleans, la família del qual la lliurà a Felip d’Orleans. Lluís XIV convertí la baronia en comtat. El darrer comte fou el tercer fill de Felip Igualtat.

Llegir més...