En les seves novel·les Un rêve québécois (1972), Don Quichotte de la démanche (1975) i Les grands-pères (1978), entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units: els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica.