i Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor francès.
París, 24 de gener de 1732 — París, 17 de maig de 1799

Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei. En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles: Beaumarchais. El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit (Eugénie, 1767; Les deux amis, 1770). Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires (1773), models de pamflet i de sàtira social. Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro (‘La diada boja o les noces de Fígaro’), estrenada el 1784, després d’haver estat prohibida pel rei; Tarare (òpera amb música de Salieri, 1787) i La mère coupable (1792) no assoliren els èxits anteriors. En esclatar la Revolució Francesa, els seus afers l’obligaren a exiliar-se a Hamburg fins a l’adveniment del Directori. Com a home d’empresa i com a dramaturg, Beaumarchais representà els ideals de la burgesia immediatament abans de la revolució, i creà un nou tipus d’heroi positiu que afegí un element realista als continguts morals del teatre neoclàssic.

Col·laboració: 
FFo
Llegir més...