Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz. L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l'Encyclopédie de Diderot. La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage (1767), possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal. El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes.