Doctor en dret i Poeta laureatus, el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí. Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis. Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort. Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana. És autor de la col·lecció de poemes en llatí Hermaphroditus (1424-25), que causà un gran escàndol, de tres col·leccions d’epístoles (Gallicae, Campanae i Politicae), d’una biografia inèdita de Ferran I de Catalunya-Aragó, i de la d’Alfons el Magnànim De dictis et factis Alphonsi regis (1455), impresa repetidament i traduïda al català per Jordi Centelles (manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya), i d’altres obres. També era conegut amb el nom d’Antonio da Bologna.