i Cesare Beccaria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cesare Beccaria

Cesare Beccaria
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i economia econ
Jurista i economista italià.
Milà, 1738 — Milà, 28 de novembre de 1794

S'interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos. En el tractat Dei delitti e delle pene (1764) atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava. L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777. Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva. Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva desaparició de les penes corporals. Fou professor d’economia política a Milà (1769-72). El 1792 escriví un treball sobre la moneda milanesa, i divulgà una teoria matemàtica del contraban sobre la qual hom podia fonamentar científicament l’aranzel. Els seus apunts de classe foren publicats el 1804 ( Elementi di economia pubblica ); sobre una estructura cameralista pressentí les teories de Anne-Robert-Jacques Turgot sobre l’interès i les d' Adam Smith sobre la divisió del treball. Des del 1772 pertangué al Consiglio Superiore di Economia Pubblica di Lombardia.

Col·laboració: 
JAR / EtLl
Llegir més...