De molt jove col·laborà en publicacions expressionistes (Aktion i Die Neue Kunst). El 1919 ingressà al partit comunista alemany. En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron (‘El cadàver damunt el tron’, 1925) i la novel·la Levisite oder Der einzig gerechte Krieg (‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926) fou processat per altra traïció. El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’instal·là a l’URSS. En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form, fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura (1954-56). Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica popular: Neue Deutsche Volkslieder (‘Noves cançons populars alemanyes’, 1950), Ausgeswählte Dichtung aus der Zeit der Verbannung (‘Poesia escollida del temps de l’exili’, 1945-46), etc. És autor de la novel·la autobiogràfica Abschied (‘Comiat’, 1940) i del drama Winterschlacht (‘Batalla d’hivern’, 1941).