Thomas Becket

(Londres, 21 de desembre de 1118 — Canterbury, 29 de desembre de 1170)

Arquebisbe de Canterbury (1162-70).

Era d’origen normand. Es formà a Merton Priory (Survey) i a París. Fou nomenat canceller reial per Enric II Plantagenet (1154). En aquest càrrec confirmà els seus dots de diplomàtic i d’administrador. El 1162 el rei el féu elegir, en contra de la seva voluntat, per a la seu primada anglesa, de la qual ja era ardiaca. El canvi de vida que es produí en ell l’enfrontà amb el rei per la llibertat de l’Església i rebutjà les constitucions de Clarendon (1164). Malgrat la manca de base de totes les acusacions, en el sínode de Northampton els bisbes, forçats pel rei, el condemnaren, però el papa Alexandre III es posà al seu costat; això no obstant, fou exiliat i es refugià a l’abadia cistercenca de Pontigny, (Borgonya) (1164-70). Tornà a la seva seu, i fou assassinat el 29 de desembre de 1170, dia que hom en celebra la commemoració. Molt popular ja en vida, la seva tomba es convertí en un important centre de pelegrinatge durant la baixa edat mitjana. Fou canonitzat l’any 1173. Ben aviat tingué culte a Catalunya, com ho proven l’altar que hom li dedicà a la catedral de Barcelona el 1196 i l’absidiola de Santa Maria de Terrassa amb escenes del seu martiri pintades al fresc cap a l’any 1200. El tema de la seva mort ha estat reprès diverses vegades tant en l’art com en la literatura (Assassinat a la catedral, de Thomas S. Eliot, i Becket, de Jean Anouilh).