D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín. L’any 1937 s’instal·là a París, i durant la guerra participà en la resistència. La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel. És autor de les novel·les Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L’innommable (1953), Comment c'est (1961), Imagination morte imaginez (1966), Ill Seen, Ill Said (1982), dels contes Le dépeupleur (1971), Compagnie (1980), de les obres teatrals En attendant Godot (1953), Fin de partie (1957), Happy Days (1960), Play (1963), Not I (1973), Rockbaby (1981) i d’altres peces curtes i texts radiofònics. L’any de la seva mort publicà l’assaig El món i el pantaló i, pòstumament, hom reedità la seva primera novel·la More pricks than Kics (1990), la qual, en vida, l’autor es negà que fos reeditada. L’obra de Beckett, de difícil adscripció estètica, es caracteritza per un despullament dels elements formals del teatre i de la narració i per una voluntat de penetració en la circumstància elemental de l’home. Les seves novel·les són la culminació del corrent antinovel·la, que té el seu precedent principal en James Joyce. Així, també, el seu teatre anuncia la mort dels ressorts tradicionals en escena, substituïts pel gest i per la paraula, ineficaços, de l’home lliurat a la liquidació de la seva consciència agònica.