i Joseph Bédier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joseph Bédier

filologia filol
Filòleg francès.
París, 1864 — Le Grand-Serre, Droma, 1938

Professor a Friburg (Suïssa) el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903. Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística. Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges. Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps. Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre (1928) i De l’édition princeps de la Chanson de Roland aux éditions les plus récentes (1937 i 1938). En morir, treballava en Premier siècle des lettres françaises, síntesi del seu pensament. Són obres importants seves Le roman de Tristan par Thomas (1902-05), Les fabliaux (1911), Les légendes épiques (1908-13) i La Chanson de Roland commentée (1927). En col·laboració amb Paul Hazard dirigí Histoire de la littérature française (1923-24). La seva reconstrucció moderna del Romanç de Tristany i Iseu fou traduït al català per Carles Riba.

Col·laboració: 
PBB
Llegir més...