El 1935 es llicencià en dret a Varsòvia. Cap del moviment de joves sionistes Betar de Polònia (1939), fou confinat en un camp de concentració de Sibèria (1940-41), per la seva militància sionista. Poc després se n'anà a Palestina (1942), on aviat encapçalà l’Irgun Zěwa'i Lěumí que féu diversos atemptats i topà políticament amb D. Ben Gurion. El 1948 fundà el Herut, moviment sionista que, més tard, presidí. Ministre sense cartera (1967-70), fou president adjunt de la coalició del Likud (1973-84). Fou elegit (1977) i reelegit (1981) primer ministre, càrrec des del qual menà una política d’acostament a Egipte (tractat de pau del 1979) i de duresa contra els palestins (annexió del Golan el 1981, invasió del Líban el 1982). Dimití com a cap del govern al setembre del 1983 i es retirà totalment de la política. El 1978 compartí el premi Nobel de la pau amb Anwar al-Sadat.