i Begís | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Begís

Nom oficial castellà del municipi deBejís (es)
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià.
Població: 
427 h
[2009]
Extensió: 
42 km2

El terme, molt muntanyós (Cerro del Moro, 1 055 m; Cerro Gordo, 1 195 m; penya Escàbia, 1 326 m; penya Juliana, 1 476 m), és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs. Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú. El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges; el secà a cereals. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví. La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar reduïda a 810 el 1965 i a 524 el 1981. La vila (366 h agl [2006]; 799 m alt.), situada en una petita elevació entre el Palància i el riu de Canales, prop de la via que comunicava Sagunt amb l’interior, és de probable fundació romana (hi ha ruïnes d’un aqüeducte i d’un arc d’entrada). Conquerida per Jaume I el 1228, fou lliurada a l’orde de Calatrava el 1245; el comanador major d’Alcanyís atorgà carta de poblament el 1276, a fur de València. Fou el centre de la comanda de Begís , incorporada a la corona al s XVI (el comanador tenia vot a les corts valencianes en representació de l’orde de Calatrava). Fortificada pels carlins el 1838, fou ocupada pels liberals el 1840. Dins el terme hi ha les caseries de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez.

Col·laboració: 
JFMi
Llegir més...