i muntanyes de Begur | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

muntanyes de Begur

Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric (323 m). Les dislocacions i la diversitat litològica (calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit) són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa (el més característic de la Costa Brava), constituït per un seguit d’alts penya-segats (com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià), que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell. Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs espessos d’alzines i de pins. El litoral del massís de Begur té un clima particularment privilegiat i gaudeix dels hiverns més suaus de la Costa Brava.

Llegir més...